Els discursos d’odi s’estan normalitzant: masclisme, racisme, xenofòbia i LGTBI fòbia es filtren a xarxes, mitjans, carrers i institucions.

Reforcen prejudicis, donen per verídiques afirmacions basades en estereotips, difonen la idea que no totes les persones tenen els mateixos drets i obren la porta a agressions. Però els discursos d’odi no només fan mal a les víctimes: ens divideixen com a societat.

Des de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, defensem una societat inclusiva, justa i respectuosa amb tothom, identificant i combatent els discursos d’odi.

Què és l’odi i on el trobem

A l’espai públic, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació

A l’espai públic

Surts al carrer, vas al futbol, participes en la festa major. Fas vida social i gaudeixes dels espais públics. A la paret, una pintada xenòfoba. Al camp, un insult racista. Al pregó, una broma masclista. L’espai públic s’omple de discursos d’odi en les formes més diverses.
Les veus?

A l’espai digital

A Internet, les xarxes socials i els canals de missatgeria, el volum de l’odi puja fàcilment. Passes del comentari sexista a l’insult homòfob, de la broma xenòfoba al crit racista, de l’opinió lliure a l’amenaça contra les llibertats i els drets dels altres. 
És el teu blog personal, és la teva influencer preferida, és el xat familiar.

Als mitjans de comunicació

A les notícies informen d’un crim i citen el nom, l’edat i l’origen del criminal. No va néixer aquí. Suposes que calia dir-ho. El teu presentador favorit s’ha fet viral perquè ahir va fer un gag sobre les persones amb discapacitat al seu programa. Avui reps molts enllaços a un article que vincula les persones trans amb els problemes de salut mental.

No són només estereotips. És odi.
i veure’l és el primer pas per combatre’l

Per què hem de combatre els discursos d’odi?

Del prejudici a l’agressió: si no el combatem, l’odi creix, ens divideix i ens enfronta.

Tot pot començar amb un petit prejudici que, de mica en mica, alimenta una desconfiança. De sobte, actues d’una forma diferent amb qui et sembla diferent. Crees “els altres”. I a partir d’aquí, tot ve rodat. El discurs d’odi fomenta els estereotips, assenyala, construeix rumors, els valida i els difon. Aquestes creences fomenten actituds: tu, no. No vals per a aquesta feina. No pots viure aquí. Quan dius “no ets com nosaltres” en realitat dius “ets menys”, “vals menys”, “importes menys” i, com que importes menys, puc sotmetre’t, puc negar-te, puc (si ningú m’atura) acabar amb tu. 

No són només prejudicis. És odi.
i si no se’l combat, creix.

Com combatre els discursos d’odi?

Desmuntant prejudicis i estereotips i denunciant els discursos d’odi que observis al teu voltant.

L’odi s’alimenta del desconeixement i de l’acceptació acrítica. Cada vegada que poses en dubte una afirmació discriminatòria, desfàs una broma o t’oposes a un estereotip, comences a trencar el cercle. 

Qüestiona

No compris tot el que et diuen, sobretot quan siguin afirmacions simplificades, absolutes i taxatives. La realitat és molt diversa i complexa. Posar tothom al mateix sac és la llavor de l’odi. 

Escolta

Practica l’empatia activa: mira les persones, no els estereotips. Quan entenem l’altre, desmuntem pors i creem connexions. 

No callis

Als espais públics, a les xarxes, a la feina o a casa.  Quan t’enfrontis a un comentari que discrimina, digues el que penses. 

NO SÓN “MANERES DE PARLAR”. ÉS ODI.
I se’l combat dient-li pel seu nom.